dilluns, 18 d’octubre del 2010

De l'extinció a la galotxa

Si els valencians tenim un tret en el qual es donen la mà cultura, esport, tradició i allò popular, és sens dubte, la pilota. Un trinquet no només era on els homes disputaven les seues partides, sinó també un escenari de interrelacions socials de primer ordre, on es "feia poble", una altra característica nostrada.

La pilota, però, a diferència d'altres esports, li ha costat recuperar el seu paper central, tot i que a poc a poc i sense pausa va fent camí, igualant-se a altres modalitats i conservant bona part del seu ambient. Un esport en el que no només es mira a la pista, sinó també al veí de la graderia per comentar la jugada.

A Benicarló tenim un gran exemple d'aquesta pèrdua i posterior recuperació. El frontó, el trinquet, va ser durant segles un dels passatemps preferits dels caduferos, fins al punt què cohabitàven un grapat de recintes habilitats. Sense anar més lluny, l'actual plaça del Mercat Vell va ser en el seu dia la plaça del Trinquet. Després de dècades desapareguts, va ser al 2007 quan es presenta en societat Arrea-li Bona, un club que, des de l'amateurisme més amateur, possibilita que la pilota aparega de nou a les planes esportives, primer de les revistes locals, després dels diaris editats a Castelló.

Tres anys després, Arrea-li Bona continua, passet a passet, la seua tasca per fer de la pilota un esport de referència a la nostra comarca. La darrera fita va ser este diumenge, quan el carrer de Cabanes va acollir la primera partida de galotxa oficial de la Federació Valenciana. I a més a més, estrena per la porta gran, guanyant els almassorins (70-55).

Per ara tot està per fer, i l'equip benicarlando disputa la 3a Categoria B de l'Interpobles. Però que el nom de la ciutat torne a aparèixer en les graelles de classificacions d'un esport-cultura ja donat per extinguit, té molt de mèrit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada