dijous, 9 de febrer de 2012

Aquest cap de setmana, la flama de la llengua arriba a Benicarló

La nostra llengua amaga diversos rituals i celebracions que no són massa conegudes pel gran públic, però que arrosseguen a nombroses persones i entitats a les seues esquenes. És el cas de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana. Al 1968, coincidint amb el centenari del naixement de Pompeu Fabra, normalitzador de la llengua, diverses colles excursionistes van commemorar l'efemèride amb una llàntia que acull un foc, simbòlic però viu. Des de llavors, cada any s'encomana a un grup excursionista "renovar" aquesta flama i dur-la des de la vila nordcatalana de Prada de Conflent fins on crema des de fa 43 anys, a Montserrat, i a la vegada, passejar eixa flama pels territoris on la llengua és ben present.

Enguany, la responsabilitat ha recaigut en el Centre Excursionista de Castelló, i per estendre les celebracions en les nostres comarques, s'ha programat un seguit d'actes, els quals també arriben a Benicarló, per mitjà de la colla excursionista local, Xiruca.

Així, aquest divendres, 10 de febrer, a les 20 hores i a la seu de la Penya Setrill, es rebrà la flama a la ciutat, amb parlaments dels presidents del CE Castelló i dels amfitrions. A continuació, el filòleg i divulgador Vicent Pitarch donarà la conferència “Atiem la flama de la llengua i la cultura, l’esport i la natura”.

I com parlem de colles excursionistes, no pot faltar una eixida a la muntanya. Això serà el diumenge, 12 de febrer, quan a les 8 del matí la flama hi pujarà fins al Tossal del Rei, a Fredes, punt de cruïlla entre valencians, catalans i aragonesos. De fet, a banda de Xiruca, hi col·laboren entitats excursionistes de Peníscola, la Sénia i Alcanar, així com l'Associació Cultural Matarranya. Al cim, s'homenatjarà a l'escriptor de Pena-roja de Tastavins, Desideri Lombarte.

Des de Benicarló, s'ha convocat a les 7 del matí a la seu de la Penya Setrill per desplaçar-se fins Fredes en vehicles particulars.

LA FLAMA DE LA LLENGUA

Unim els cors, alcem els braços,
llancem pels aires un sol crit:
la llengua mare aferma els llaços
d'uns pobles forts en l'esperit.

La germandat esquarterada
viu l'enyorança del passat
i emprèn de nou l'alta volada
clamant pels drets de llibertat.

S'han revifat les velles brases
i el foc crepita amb nou ardor.
Detestem junts odis i espases
i entonem càntics de bell amor.

La Flama és el símbol d'una parla
que ens dona alè i ens fa germans.
Som amatents a defensar-la
tots els Països Catalans!!

Antoni Dalmau i Jover (25-2-1990)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada