dimarts, 26 d’octubre del 2010

Barracons

Si fem una vista enrera en el què ha estat la dècada dels 2000, pel que fa al tema educatiu un dels protagonistes ha estat, sens dubte, el barracó. O aula prefabricada, depenen de la ideologia de cadascú. Les paraules són importants: un barracó és un terme despectiu, una espècie de barraca gran que a l'igual que podem deixar els estris del camp, deixem els xiquets. Una aula prefabricada ja és un espai destinat per a donar classe, net i polit, només que està, vés quina cosa, fabricat en mòduls. Com moltes altres coses d'avui en dia.

Prefereixo barracons. Per que un barracó temporal no és mala idea: mentre una escola s'apanya, estos cubicles, habilitats amb aire condicionat, llum, aigua i el que face falta, ja va bé per a que els més menuts no facen classe a la intempèrie. A ca nostra, és el cas del Ròdenas. Una altra cosa és si les obres van anar a passet de formiga o no, o si una solució que hauria de durar el temps just esdevé en succedani d'escola permanent, a anys vista de què les obres pertinents s'enceten i concloguen. A les postres, aquell camp de barracons de la partida Povet ja ha deixat pas a un col·legi reformat.

Solucionat el problema del Ròdenas, a Benicarló encara ens queda un altre camp de barracons: el del CEIP Àngel Esteban. Un dels 18 centres escolars de les comarques de Castelló que encara estan formats de mòduls, alguns d'ells de dos pisos. Cal saber ara fins quin punt serà temporal aquesta solució. Al juny s'anunciava que estaria enllestit per a l'actual curs escolar. Esta setmana la premsa publica que les obres s'inicien ara. I que serà "una infraestructura de construcció preindustrialitzada". Un superbarracó, vaja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada