divendres, 12 de novembre de 2010

Enderrocar la història

A Benicarló, tenim la mala mania d'enderrocar edificis. Té igual si són vells, si són menys vells, si tenen valor de patrimoni o si són una caseta com qualsevol altra. La qüestió és tombar-los per a construir de seguida un altre en eixe solar. Bé, ara amb la crisi ja no tant de seguida, però l'esperit de l'enderrocador benicarlando és present.

Això no ve d'avui en dia. Agafem la història: la vella esglèsia d'abans de Sant Bartomeu, el baluart mariner i l'ermita de la Mar, el far, la llotja, el palau dels Creixells... I la muralla per què ens van obligar en la Guerra de Successió, que sinó tampoc ens hauria arribat als nostres dies. Fins i tot, en el seu moment, cap els anys 20 del passat segle, algú se li va ocòrrer que es podria enderrocar el Convent de Sant Francesc. I ja veus, una vegada que no fan cas i noranta anys després tenim un centre cultural de primer ordre a la comarca. Imaginem quin Benicarló tíndriem avui en dia si tants i tants edificis d'indubtable valor arquitectònic hagueren estat perdonats, com a mínim a l'alçada de qualsevol poblet del Maestrat interior o dels Ports.

Però bé, això ja està fet i ja queda per a la història. El problema és quan al 2010 encara seguim si fa no fa en la mateixa línia d'enderrocar. Les darreres víctimes són els tallers coneguts com d'Orero, al principi de l'Avinguda Marqués de Benicarló. Tot just un mes i mig abans de què passen al record, segons ens diuen els diaris. D'acord, creen una cruïlla una mica perillosa amb Cèsar Cataldo i l'entrada al Port. D'altra banda, són un dels pocs vestigis que ens queden d'aquell Grau de Benicarló, d'un barri mariner, pràcticament una segona vila dins del terme. Del Grau poca cosa queda. Els tallers, davant la mar dècades i dècades, ens recordaven altres temps de major esplendor marítim i pesquer.

Què estaven fets pols? La rehabilitació podria haver convertit eixos edificis en centres per a la zona marinera de Benicarló, uns carrers què també necessiten dels seus referents en la història local. En lloc d'això, tot a terra i substituits per aparcaments o per antiestètics blocs de pisos (com si no ens sobraren ara!). Si el progrés i la modernor significa despersonalitzar Benicarló dels seus símbols, doncs serà que per molt segle XXI, encara som de poble i pensem de poble, a l'igual que els nostres avantpassats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada