Halloween ja és una festa més, ací a Benicarló i comarca. No es pot negar. Només calia sortir al carrer allà al capvespre d'ahir per comprovar els grups de xiquets i joves disfressats de personatges de temor. N'hi havia dels clàssics, com els vampirs o els fantasmes, o de més cinematogràfics, que emulaven La Núvia Cadàver o les nissagues quilomètriques del gènere d'horror adolescent. Amunt i avall, buscant cases per omplir les bosses de caramels amb el "truc o tracte" típicament ianqui. El curiòs és que no es deixaren veure les carabasses, un dels símbols de Halloween, i què no són tan diferents dels fanalets de meló de moro nostrats.
D'orígen celta, la festivitat de Halloween va passar als Estats Units de la mà dels immigrants irlandesos. La indústria cultural americana no perdona, i des de fa dècades, exporta a tot el món els detalls d'aquest Samhain reversionat. A partir d'ací, comencen les veus crítiques que volen denunciar aquesta presència aliena en el calendari, una espècie de festa invasora que havia vingut per acabar amb l'autòctona.
Ara bé, el Halloween valencià ha girat cap un Carnestoltes tardorenc, dirigit sobretot per a la canalla consumidora de Disney Channel i els joves que saben de memòria les històries de l'Arbre del Terror dels Simpsons. A més a més compta amb un dia festiu pel mig i està estratègicament situat entre el final de l'estiu i el Nadal. És un esdeveniment ben social, que convida a passar una bona nit fora de casa. Quin problema n'hi ha doncs? Què és de fora? També les Falles i ben benicarlandes que són ara al 2010.
En tot cas, el que s'ha de fer no és tant atacar Halloween com continuar i potenciar les nostres tradicions. Què els forns tinguen una bona pila de panellets a punt, o no perdonar una paperina de castanyes. De fet, Halloween i Tots Sants són perfectament compatibles.
Fins i tot, per què no pensem en "valencianitzar" l'All Hallows Eve? Imaginem que la colla de nanos que va casa per casa no rep caramels, sinó diferents tipus de panellets que la gent ha fornat abans a ca seua? O castanyes per a cuinar-les el dia 1 de novembre. Ja posats, es podrien crear i repartir castanyes de xocolata, que de llèpols sempre n'hi ha. I per favor, que algú trobe una variant al "truc o tracte"!
Anem més enllà. Mòmies, Dràcules, Frankensteins, el ninot de Saw... i si els substituim pels nostres monstres i personatges de temor? A vore si hi ha sort i l'any vinent donem panellets de crema a xiquets i xiquetes disfressats del Semolero o de la Fil·loxera, amb un fanalet de carabassa a les mans. Més benicarlando, impossible.
D'orígen celta, la festivitat de Halloween va passar als Estats Units de la mà dels immigrants irlandesos. La indústria cultural americana no perdona, i des de fa dècades, exporta a tot el món els detalls d'aquest Samhain reversionat. A partir d'ací, comencen les veus crítiques que volen denunciar aquesta presència aliena en el calendari, una espècie de festa invasora que havia vingut per acabar amb l'autòctona.
Ara bé, el Halloween valencià ha girat cap un Carnestoltes tardorenc, dirigit sobretot per a la canalla consumidora de Disney Channel i els joves que saben de memòria les històries de l'Arbre del Terror dels Simpsons. A més a més compta amb un dia festiu pel mig i està estratègicament situat entre el final de l'estiu i el Nadal. És un esdeveniment ben social, que convida a passar una bona nit fora de casa. Quin problema n'hi ha doncs? Què és de fora? També les Falles i ben benicarlandes que són ara al 2010.
En tot cas, el que s'ha de fer no és tant atacar Halloween com continuar i potenciar les nostres tradicions. Què els forns tinguen una bona pila de panellets a punt, o no perdonar una paperina de castanyes. De fet, Halloween i Tots Sants són perfectament compatibles.
Fins i tot, per què no pensem en "valencianitzar" l'All Hallows Eve? Imaginem que la colla de nanos que va casa per casa no rep caramels, sinó diferents tipus de panellets que la gent ha fornat abans a ca seua? O castanyes per a cuinar-les el dia 1 de novembre. Ja posats, es podrien crear i repartir castanyes de xocolata, que de llèpols sempre n'hi ha. I per favor, que algú trobe una variant al "truc o tracte"!
Anem més enllà. Mòmies, Dràcules, Frankensteins, el ninot de Saw... i si els substituim pels nostres monstres i personatges de temor? A vore si hi ha sort i l'any vinent donem panellets de crema a xiquets i xiquetes disfressats del Semolero o de la Fil·loxera, amb un fanalet de carabassa a les mans. Més benicarlando, impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada